Trayectoria profesional de los magistrados de la Sala Penal de la Real Audiencia Catalana en el primer tercio del setecientos / Miquel Àngel Martínez Rodríguez
Martínez i Rodríguez, Miquel Àngel


En: Cuadernos dieciochistas. Salamanca, núm. 10 (2009) , p. 167-183
Notes a peu de pàgina.

La Guerra de Successió va representar un dramàtic punt i final a les institucions pròpies del Principat durant l'etapa foral. fins i tot va certificar la defunció del projecte que tenia l'Arxiduc Carles per a l'Audiència catalana. Les esperances que va posar la classe dirigent catalana en les corts de 1705-1706 no es van concretar en l'immediat futur. el decret de nova Planta va afectar de ple a la Real Audiència catalana, ja que la corona va aprovar un nou organigrama per a l'alt tribunal de justícia català. en aquest sentit, la reaparició de la sala penal va significar homologar la praxi judicial catalana amb la de la resta d'Espanya. Per a calibrar en la seva justa mesura aquest fet hem prestat especial atenció a la trajectòria professional i familiar dels magistrats que van donar vida a aquesta. Informació imprescindible per a conèixer a fons el paper que van tenir els mateixos en aquests moments inicials de l'etapa borbònica.

La Población de Vilanova en el siglo XVIII / Miguel Ángel Martínez Rodríguez
Martínez i Rodríguez, Miquel Àngel


1980?
Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història, 1980?
299 f. ; 30 cm
Tesi de llicenciatura. Referències bibliogràfiques.

Estudio de una sociedad costera catalana del antiguo régimen : Vilanova i La Geltrú en el siglo XVIII / Miguel Ángel Martínez Rodríguez
Martínez i Rodríguez, Miquel Àngel


Barcelona : Universitat de Barcelona, Centre de Publicacions, Intercanvi Científic i Extensió Universitària, 1985
49 p. ; 22 cm
Treball final de carrera. (Diplomatura en Navegació Marítima).

L'Estructura socio-professional a Vilanova i la Geltrú (S. XVIII) / Miquel Àngel Martínez i Rodríguez
Martínez i Rodríguez, Miquel Àngel


En: Butlletí de la Biblioteca-Museu Balaguer. Vilanova i la Geltrú. Sisena época (1983-85) , p. 141-150

L'Arquebisbe Francesc Armanyà davant els reptes culturals i polítics de la Catalunya del set-cents / Miquel Àngel Martínez Rodríguez
Martínez i Rodríguez, Miquel Àngel


En: Butlletí de la Biblioteca-Museu Balaguer. Vilanova i la Geltrú. Setena època, núm. 12 (Octubre 2019), p. 115-134 : il.
Bibliogrfia. Notes. Resums en català i anglès.

Hem posat especial èmfasi en les circumstàncies polítiques i religioses que afectaren el funcionament de l'Església catalana al llarg del set-cents, òbviament ressaltant la figura de l'arquebisbe de Tarragona, Francesc Armanyà (3 de juny de 1718, Vilanova i la Geltrú - 4 de maig de 1803, Tarragona), que fou un prelat certament rellevant en aquest context a Tarragona i abans a Lugo. I hem intentat fer un ràpid esbós de com va aconseguir la confiança de la monarquia borbònica per ascendir a l'episcopat, on va haver de fer front a fets com l'expulsió dels jesuïtes i la incidència de la Revolució Francesa a casa nostra. Es tracta de fets molt distints però que expliquen la trajectòria del nostre personatge.

Cataluña : una sociedad fracturada en el umbral de la guerra / Miquel Àngel Martínez Rodríguez
Martínez i Rodríguez, Miquel Àngel


En: Desperta Ferro : Historia moderna. Madrid, núm. 44 (2020) , p. 14-19 : il.
Número dedicat a "La Guerra de los Segadores (I). El Corpus de Sangre)".

Sempre és arriscat ressaltar aquells problemes que van influir en els inicials avatars polítics de la societat catalana al començament del sis-cents. La progressiva pèrdua de jurisdicció de la Corona al principat va accelerar la crisi política, agreujada per les contínues denúncies de la Generalitat davant el suposat comportament inconstitucional dels oficials reals. Les Corts de 1626 i la seva continuació quatre anys més tard, en 1632, van fracassar a oferir una sortida mínimament consensuada. A partir d'aquesta data, les esperances per a arribar a un acord es van diluir. La protesta davant els allotjaments de la població, que suportava una creixent crisi econòmica, va precipitar la ruptura.

La Administración real en los condados de Rosellón y Cerdaña (1600-1640) / Miquel Àngel Martínez Rodríguez
Martínez i Rodríguez, Miquel Àngel


En: Studia historica. Historia moderna. Salamanca, núm. 30 (2008) , p. 217-234
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

Durant els últims anys he investigat els diferents nivells de l'administració real a Catalunya, prestant una atenció especial al funcionament de la justícia. Però fa aproximadament un parell d'anys vaig decidir concentrar-me en l'estudi dels alts càrrecs en aquests territoris, és a dir, en l'administració real en el Rosselló i la Cerdanya. Per a això era imprescindible estudiar els governadors d'aquests comtats i els procuradors reals, que pertanyien a famílies molt conegudes. Aquest últim càrrec va ser patrimonialitzat per la família Llupià. També m'he preocupat per conèixer les interminables activitats bèl·liques, que tant caracteritzen la seva trajectòria professional, contra l'exèrcit francès. Fet de per si mateix molt rellevant, ja que molts d'ells van desenvolupar el seu cursus honorum en aquesta candent zona fronterera. Aquests oficials també havien de tenir uns imprescindibles coneixements jurídics, qualitats que no garantien per elles mateixes la promoció, però que no per això s'havien de menysprear. Els seus llaços familiars i les seves relacions socials eren així mateix importants per aconseguir la seva anhelada projecció professional. Aquesta informació tan rellevant es pot observar amb claredat durant el procés de selecció, quan cada candidat mostra les seves connexions socials, les quals li capaciten per optar als màxims càrrecs de responsabilitat als comtats. El Consell d'Aragó i els virreis sempre tenen en compte, d'una forma o una altra, els serveis familiars dels pretendents. Càrrecs aquests que no representaven la meta final per als seus ocupants. L'administració real a Catalunya era més atractiva i normalment millor retribuïda. Però com era realment difícil accedir directament als mateixos era aconsellable intentar aconseguir aquests càrrecs als comtats, encara que no estiguessin tan ben retribuïts.

Oficiales de la Bailía y de la oficina del maestre racional de Cataluña (1580-1640) / Miquel Àngel Martínez Rodríguez
Martínez i Rodríguez, Miquel Àngel


En: Studia historica. Historia moderna. Salamanca, núm. 22 (2000) , p. 53-73
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

Aquest treball pretén donar a conèixer la trajectòria dels oficials reals a Catalunya. Per a això s'han escollit dues institucions molt representatives de l'etapa foral: la Batllia General i l'Oficina del Mestre Racional. Gràcies a aquest esforç, estem en condicions no només de traçar el perfil dels servidors de l'estat, sinó també de conèixer la seva posició social. Encara que alguns dels oficials que van servir en les mateixes posseïen anteriorment un conegut estatus social, uns altres van intentar formar part d'ambdues institucions per aconseguir el seu anhelat ascens social. Però no tots ells compartien unes mateixes expectatives de futur, malgrat haver aconseguit engrossir les files de tan rellevants organismes. Aquells que tenien una formació jurídica podien accedir amb més facilitat a càrrecs socialment més prestigiosos, per exemple l'audiència.

La Selección de los oficiales reales en la Cataluña de la segunda mitad del seiscientos : una contribución al estudio de las instituciones forales / Miguel Angel Martínez Rodríguez
Martínez i Rodríguez, Miquel Àngel


En: Revista de Historia Moderna : Anales de la Universidad de Alicante. Alicante, núm. 21 (2003) , p. 433-446 (Varia) 
Exemplar dedicat a: "Iglesia y religiosidad". Notes. Resums en català i anglès.

S'ha pretès donar una resposta clarificadora als diferents aspectes que incidien en el nomenament dels oficials reials. Els criteris per a seleccionar-los atorgaven un paper rellevant al Consell d'Aragó i en menor intensitat al Virrey de torn del Principat. Esquema vàlid no només per al nomenament dels magistrats, sinó també per a les restants institucions reials catalanes. La decisió última depenia de la voluntat reial. I aquesta valorava en gran mesura la fidelitat i el servei familiar a la Corona en anteriors circumstàncies històriques. Però els recursos econòmics per garantir, per exemple, el funcionament de l'Audiència també absorbien l'atenció de la monarquia. La qual cosa provocava una incessant, i en ocasions complicada, cerca de fonts d'ingressos, com s'observa a Catalunya durant el conflicte dels Segadors.

Justicia y sociedad en la Cataluña de los Austrias : magistrados y linajes nobiliarios / Miguel Angel Martínez Rodríguez
Martínez i Rodríguez, Miquel Àngel


En: Revista de Historia Moderna : Anales de la Universidad de Alicante. Alicante, núm. 32 (2014) , p. 61-81
Notes a peu de pàgina.

La projecció social dels Ninot / Miquel Àngel Martínez i Rodríguez
Martínez i Rodríguez, Miquel Àngel


En: Recull. Associació Cultural Baixa Segarra. Santa Coloma de Queralt, núm. 4 (1996) , p. 89-97
Notes.

Felip IV i Catalunya / Miquel Àngel Martínez Rodríguez
Martínez i Rodríguez, Miquel Àngel


Barcelona : Fundació Noguera, 2013
202 p. ; 24 cm (Estudis, 65) 
ISBN 9788499753164

Amb aquesta obra l'autor ha pretès fer un esboç de les principals línies de recerca que s'han dut a terme en els darrers anys sobre els esdeveniments viscuts durant la primera meitat del s. XVIII. L'objectiu ha estat anar més enllà de la Guerra dels Segadors i es dediquen moltes línies al seguiment de la creixent conflictivitat amb la Corona espanyola. S'ha pretès aportar quelcom d'originalitat aportant dades dels Dietaris de la Diputació del General. L'obra està dividida en tres grans blocs per tal de fer més fàcil el seguiment d'unes dècades realment difícils per al Principat.

La Mitjana noblesa catalana a la darreria de l'etapa foral / estudi i edició a cura de Miquel Àngel Martínez Rodríguez
Martínez i Rodríguez, Miquel Àngel


Barcelona : Fundació Noguera, 2010
178 p. ; 24 cm (Estudis, 55) 
Bibliografia.
ISBN 9788497799652

L'estudi parla de la relació entre els grups socials dirigents catalans -especialment la noblesa- i la Corona després de la guerra dels Segadors, quan la societat catalana hagué de normalitzar, al més ràpidament possible, no sols la seva vida institucional sinó també la quotidiana. En els anys 1677 i 1678 es concediren més que mai títols nobiliaris. Analitza els linatges dels Agulló, els Alentorn, els Alemany, els Potau, els Amigant, els Magarola, els Olsina, els Càncer, els Cortiada, els Taverner, els Calderó Masdovelles, els Aguirre, els Montaner Solanell, els Ninot, els Copons , els Meca , els Xammar , els Salbà, els Descatllar, els Marimon, ,els Montserrat i els Camporrells, els Prous, els Portell, els Güell, els Aparici, els Alòs, els Feliu i Sisternes , els Tudó els Martínez Pons, els Codina, els Rubí, els Moixó, els Maranyosa i els Borràs.

Vilanova i la Geltrú a l'Àntic Règim: trets característics / Miquel Angel Martínez Rodríguez
Martínez i Rodríguez, Miquel Àngel


En: 128233 El Penedès dins la Catalunya moderna. Actes de les XVIII Jornades d'Estudis Penedesencs. Vilafranca del Penedès : Institut d'Estudis Penedesencs, 2009. p. 27-35
 (Conferències) 

Linaje y poder en la Cataluña foral: la actividad política de los Copons / Miguel Ángel Martínez Rodríguez
Martínez i Rodríguez, Miquel Àngel


En: Cuadernos de Historia Moderna. Madrid, núm. 22 (1999) , p. 11-31
Referències bibliogràfiques.

Aquest treball s'insereix dintre de la tendència historiogràfica que posa especial èmfasi en l'estudi dels llaços familiars de l'Antic Règim hispànic. La diversitat d'estratègies seguides per a aconseguir i consolidar el poder polític han estat analitzades a la llum d'un dels llinatges més complexos de la Catalunya moderna: Els Copons. El seu comportament davant els grans avatars del Principat en la guerra civil del segle XV, les tensions al llarg de la següent centúria i, per descomptat, en les guerres dels Segadors i de Successió demostren que les percepcions personals van jugar un paper decisiu a l'hora de prendre partit. També s'evidencia que l'adscripció a un o altre bàndol no va implicar una diferent posició social i econòmica.

Personal de la Batllia i del Mestre Racional de Catalunya a la segona meitat del Sis-cents / Miquel Àngel Martínez Rodríguez
Martínez i Rodríguez, Miquel Àngel


En: Estudis. Revista de Historia Moderna. València, núm. 25 (1999) , p. 143-161
Referències bibliogràfiques.

Els Assessors del Governador de Catalunya als segles XVI i XVII / Miquel Àngel Martínez i Rodríguez
Martínez i Rodríguez, Miquel Àngel


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 23-1 (2003) , p. 95-111
Notes a peu de pàgina.

Els Oficis de Canceller i de Regent: la Cancelleria abans de l'esclat dels Segadors / Miquel Àngel Martínez Rodríguez
Martínez i Rodríguez, Miquel Àngel


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Any XXI, núm. 21 (2001) , p. 65-88
Notes a peu de pàgina. Resum i paraules clau en castellà i anglès.

Aquest treball és un estudi dels cancellers i dels regents de la reial cancelleria de l'Audiència de Catalunya. S'ha seguit la seva evolució professional prèvia al seu nomenament com a cancellers o regents de la cancelleria. Aquesta evolució ens revela les seves connexions socials i els seus mèrits familiars. Tot això s'ha completat amb unes referències als Dietaris de la Generalitat de Catalunya que ens detallen el seu protagonisme polític i la seva implicació en la política catalana.

Felip IV o Lluís XIV?: El dilema de la noblesa catalana al Rosselló / Miquel Angel Martínez i Rodríguez
Martínez i Rodríguez, Miquel Àngel


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 18-2 (1998) , p. 97-104
Notes a peu de pàgina.

Els Magistrats de la Reial Audiència de Catalunya a la segona meitat del segle XVII / Miquel Àngel Martínez Rodríguez
Martínez i Rodríguez, Miquel Àngel


Lleida ; Barcelona : Pagès : Fundació Noguera, 2006
295 p. ; 24 cm (Estudis, 33) 
Bibliografia. Notes. Inclou apèndix.
ISBN 84-9779-424-9

Estudi dels magistrats que formaren part de l'Audiència de Catalunya durant els cinquanta anys posteriors a la guerra dels Segadors. De les audiències dels regnes de la Corona d'Aragó a l'època dels Àustria, l'Audiència de Catalunya ha estat estudiada des de diferents perspectives, que han aclarit el paper de la institució dins el conjunt del sistema polític. Pel que fa als integrants del tribunal, coneixem força dades del període anterior a la guerra dels Segadors. Miquel Àngel Martínez ofereix una visió conjunta, completa i sistemática del període posterior a la recuperació del Principat per a la sobirania de Felip IV el 1652. El nom original de l'Audiència era el de Consell Reial ja que es partia de la idea que la funció primordial del rei i dels seus consellers era l'administració de justícia.